Usando la asistencia técnica de Sony (II)

Segunda parte del capítulo “usando la asistencia técnica de Sony”. Si habéis leido el post anterior sabéis más o menos de qué va el tema; pues bien, el jueves pasado me llamaron de Sony para confirmar los datos que facilité a la compañia cuando hice la reclamación y me dijeron que en unos días recibiría la nueva batería; y efectivamente esta tarde (un par de días antes de lo esperado) ha llegado un paquete vía DHL con la batería. El proceso muy sencillo, él me da la nueva y yo le doy la vieja que se irá de retorno a Bélgica, tan fácil como esto.

Así pues, un 10 para Sony. Muchos diréis que ha pasado mucho tiempo desde el 7 de Noviembre, pero la notícia ya era eso, que en Noviembre empezaba el terminio para llamar y reclamar, y que a mediados de Diciembre empezaban a tramitar los datos para enviar los reemplazos. Por cierto, la nueva batería es de mayor capacidad que la anterior (4400 vs 5200 mAh). Ahí queda eso, saludos y lo siento por no actualizar demasiado el blog.

Usando la asistencia técnica de Sony

Como bastantes sabréis, en los últimos meses se han producido incidentes aislados con algunos portátiles en los cuales su bateria estallaba y como consecuencia el portátil prendía fuego; en todos ellos el causante era una batería defectuosa fabricada por Sony. Estos incidentes han causado cierto revuelo en la red, incluso algunos individuos han prendido fuego aposta a su portátil para que la empresa se lo renovara. El gigante japonés estudió los casos y comunicó que se debía a unas partidas de baterías en mal estado, que afectaban a más de 6 millones de portátiles de marcas como Dell y Apple, y hasta hace poco no informó que también afectaba a algunos de los modelos Vaio.

Actualmente las baterías usadas en los portátiles son de Ion-Litio; éstas tienen una estructura relativamente frágil y son bastante “delicadas” (sean de Sony, o de cualquier otro fabricante), ya que requieren un circuito interno de seguridad. Se deben de manejar con cautela, ya que si se produciera una rotura, tendría lugar una reacción química que podría causar una explosión. La vida estimada de las baterías de Ion-Litio, es de 2-3 años (se usen o no las baterías) ya que durante ése periodo hay una degradación química, por supuesto también tienen un limitado número de ciclos de carga/descarga.

Dicho esto, a qué viene el título del post? pues bien, a principios del mes de Marzo me gasté un par de sueldos en este portátil, un Sony Vaio de la serie FE. Desde entonces le he dado caña todos los días y no he tenido ningún problema. Hace un par de días leí que hoy empezaba un “programa de reemplazo voluntario” para los modelos afectados. La verdad es que por el simple hecho de poseer una batería de ion-litio ya tienes una remota posibilidad de que “te explote”, pero si tienes una de las series afectadas por el problema de calentamiento esta remota posibilidad es un poco más grande; aun así sigue siendo remota, es por eso que de los más de 6 millones de afectados se conocen muy pocos casos aislados. En mi portátil no he experimentado ningún tipo de sobrecalentamiento ni nada parecido en la batería; aun así hoy he aprovechado la oportunidad de renovar mi batería; a día de hoy tiene 8 meses y ha perdido aproximadamente un 10-15% de rendimiento. No es que haya perdido mucho, la verdad es que apenas se nota cuando estoy “unplugged” pero poder alargar la vida útil del portátil unos 9-10 meses más, tener un poco más de seguridad en que no te explote la máquina, y de gratis, pues está muy bien (sólo mencionar que una batería estandar de sony cuesta 230€ y una de larga duración 460€).

Esta mañana pues, he llamado al número de teléfono gratuito que tienen en la web. Me ha atendido una persona que parecía de habla inglesa y que se expresaba con dificultad en español, o almenos esa es la sensación que me ha dado; después de unos 15 minutos en los que me ha pedido el número de serie de la bateria, modelo del portátil y de facilitarle los datos para ponerse en contacto conmigo me ha dicho que en breve se realizaría el cambio; para los afectados si consultáis la web veréis que los envíos se harán a partir de diciembre tan pronto les lleguen las nuevas baterías, y lo haran del modo FIFO, es decir, el primero que la haya pedido se la queda (también se puede pedir el cambio a través de la web).

Creo que es la primera vez que reclamo algo, así que ya os iré informando qué tal es el servicio técnico de Sony.

Homenatge a en Nacho Solozábal

Avui s’ha celebrat l’homenatge a en Nacho Solozábal, un dels millors bases que ha tingut l’equip de bàsquet del Barça, i sens dubte el més estimat per l’afició.

No entraré en polèmiques sobre si s’hauria hagut de celebrar abans (ja fa 14 anys de la seva retirada), ni el motiu de la seva sortida de F.C.Barcelona quan encara es trobava en condicions per a continuar jugant al màxim nivell; no entraré en polèmiques perquè avui és un dia per no parlar d’aquests temes sinó un dia per estar contents, disfrutar, i fer memòria de la seva brillant trajectòria esportiva.

Un Nacho molt emocionat, recolzat en tot moment per els seus ex-companys (Super-Epi, Jimix, Norris… ) i per la seva dona i les dues filles, s’ha dirigit a l’afició del Palau, que estava entregada d’entrada; a continuació s’ha retirat el seu dorsal i han penjat la seva samarreta amb el “7″ al costat del 15 d’Epi i el 4 de Jiménez; “..moltes gràcies, només demanar-vos una cosa: que continueu animant sempre a l’equip de bàsquet tant si les coses van bé com si no” acabava el discurs en Nacho, demostrant que ell sempre ha portat el barça dins seu.

L’acte en sí, ha estat breu tal i com havia demanat en Nacho, però molt emotiu, i fins i tot a casa se’ns han escapat algunes llàgrimes; i és que haver començat a veure el bàsquet per la tele amb la generació d’Epi, Solozábal, Audie Norris, Jiménez, Chicho Sibilio… després de ser 5 anys soci de l’equip de bàsquet i seguir cada dijous i diumenge els partits… i sobretot després de ser 6 anys a l’Escola de bàsquet d’en Nacho Solozábal des dels seus inicis, on ens ha ensenyat, i hem fet algun concurs de triples amb aposta inclosa (una coca-cola ), on vam tenir el plaer de conèixer personalment tant a ell com a les seves filles que també hi eren a l’escola.. doncs no ens hem pogut quedar indiferents veient l’homenatge que tant es mereixia des de fa temps.

Gràcies Nacho!

Cuenta Cuentos

Ahir xafardejant en una pàgina d’aquestes amb enllaços pel bittorrent em vaig trobar amb això:

No sé si ho coneixeu o no, però es tracta de la col·lecció de “Cuenta cuentos” de l’editorial Salvat. És una col·lecció que recordo amb molt de carinyo de quan era petit, que va passar de ma germana a mi, i que consta d’una sèrie de fascicles amb històries per a la canalla amb text i imatges i que a més anaven acompanyats per un casset on es narraven els contes. Dins la col·lecció hi podem trobar des de “Los viajes de Gulliver”, a “El gato con botas” passant per “Pinocho”, i també d’altres narracions menys populars com “Palitroque”, “El ogro Gogro”, etc…

El trobar-me amb aquesta col·lecció m’ha fet reflexionar una mica amb la infància que tenen els nens d’ara i de com està pujant la joventut del país. Jo tampoc és que sigui un iaio, però tampoc tinc 15 anys; de petit, com veieu, han passat per les meves mans col·leccions com aquestes, el clàssic TEO va a … i suposo que la gent de la meva generació i uns anys més grans també, en canvi sembla que en aquesta era tan tecnològica que ens ha tocat viure això s’està perdent i veus a xavalins que estan ja de petits amb la “maquineta”, que van sols pals puestos, i que estan exposats a una televisió que francament fa pena amb premsa del cor en horari infantil. Potser estic anticuat, però crec que fins a una certa edat els petits haurien d’estar en contacte amb aquests contes que t’ensenyaven moralitat alhora que t’entretenien, amb aquella programació que feien a partir de les 5 de la tarda orientada totalment cap als nens, etc.. no se vosaltres, però a mi em dóna la sensació que ara els nens són massa consentits, els pares els donen excessius capricis, si a això li sumem el desastre de la reforma educativa amb la ESO què n’obtenim? que cada cop el jovent s’inicia abans amb temes com les drogues, hi ha un increment del fracàs escolar, hi ha un augment de la violència, la gent cada cop surt menys capacitada a enfrontar-se a la vida. No dic que totes les noves generacions acabin així, evidentment aquests casos afortunadament són una minoria, però cal estar alerta i posar-hi remei.

Som la suma de les nostres accions; durant els primers anys de la nostra vida la nostra ment és com una esponja que va absorvint tot allò que l’envolta, després quan ja som adults hem d’entrenar-la i esforçar-nos per a poder aprendre, i és molt complicat de canviar allò que ja ens ve donat d’abans, d’allò que havíem après, vist i sentit anys enrera.. per això són molt importants aquests primers anys de la nostra infància; no els desaprofitem i ensenyem uns bons valors des del començament.

No sé, aquesta és la sensació que tinc, potser se m’ha anat molt la bola i estic totalment equivocat, vosaltres direu!

Compres per internet

Avui us vull parlar de comprar per internet.

Fa uns anys recordo que als mitjans de comunicació es feien ressò d’unes botigues que tenien la peculiaritat que venien en tendes físiques (les de tota la vida) sinó a través d’internet, i deien que aquest seria un camp que triomfaria.

Som al 2006, i tot i ser ja al segle XXI la majoria de gent com jo no fa massa que usem internet, hi haurà un bon gruix de gent que no l’ha fet servir mai i un altre que tindrà un grau d’experiència d’entre 2 i 5 anys, mentre que una minoria la coneixi fa servir des de fa més de 6 anys; aquests 6 anys no són un número arbitrari, sinó que és el temps que ha passat des de que va aparèixer la tarifa plana (estiu de l’any 2000) i es va estendre a “gran” velocitat el nombre d’usuaris.

Per què faig esmena en aquestes dates? principalment perquè reflexionem una mica i fem una ullada enrere i veiem com ha anat evolucionant, no tant les comunicacions (56K … 256k… 1Mb..4Mb…20Mb…), sinó l’ús que en fem a internet.

(pausa pq la gent faci memòria )

Bé, no sé vosaltres però jo si als començaments usava internet un 10% per treballar i un 90% per oci, el primer percentil no ha parat d’augmentar i el segon de disminuir. Cada cop se’ns fa més imprescindible disposar d’una connexió a internet per a fer la nostra feina de tal manera, que fins i tot, si no disposem d’aquesta connexió és possible que no poguem realitzar-la. Ens hem arribat a acostumar tant que no som prou conscients que fa 5 anys vivíem sense el modem adsl i l’emule.

Centrem-nos amb el tema de l’entrada del blog, les compres per internet. Jo realment he sigut bastant reaci al món aquest, suposo que com a la majoria de gent desconfiava de la seguretat de transmetre les meves dades bancàries a través del fil del telèfon i també de la utilitat de comprar coses que al cap i a la fi donant una volta les pots acabar comprant igualment i a més a més has aprofitat per passejar que sempre va bé. Avui dia n’he realitzat unes quantes compres per internet, i segueixo desconfiant d’enviar les meves dades bancàries i també prefereixo passajar i comprar a una tenda física, però tot es tracta d’un cert equilibri, suposo que cadascú tindrà una opinió diferent però aquí va el meu petit anàlisi que espero que sigui d’ultilitat i aclari dubtes a qui no hagi comprat mai per internet:

• Com deia abans, desconfiava i segueixo desconfiant d’enviar les dades bancàries, només és recomanat de comprar en tendes de confiança i que transmetin les dades mitjançant una connexió segura i xifrada (a sota la dreta de l’explorador veureu un candau). Lo de la connexió segura suposo que ha quedat clar, però com sabem si una tenda és de confiança? ens podem refiar d’algun amic/ga que hagi comprat abans, del renom d’aquesta (fnac, amazon, …), o finalment per recomenacions d’altres usuaris de la xarxa (vigileu que us poden enganyar, no tot el que surt per internet va a misa).
• Un dels motius que ens pot empènyer a comprar per internet són els preus, certament podem trobar determinats productes i/o determinades botigues que els preus són molt competitius i suposen una gran rebaixa sobre comprar-ho a la tenda del costat; aquí hem de vigilar principalment en què segurament el preu que estem veient no és el que acabarem pagant ja que haureu de sumar l’estimat I.V.A. , les despeses d’enviament i, en el cas que vingui de l’estranger, haureu de sumar l’aduana. Així doncs no us precipiteu, un producte valorat en 25 € a amazon p.ex. us pot acabar sortint per 50-60€.
• En el punt anterior algú es pot haver espantat, però no tot és tan dolent, ja que abunden les ofertes en què a partir de determinat import el transpot es gratuït, o bé s’ofereixen cupons de descompte, que poden fer que obtinguem els productes realment molt barats.
• Una altra cosa a tenir en compte és la disponibilitat de la compra; normalment si vas a una botiga ho compres i t’ho emportes a casa. A internet hi ha una àmplia oferta de períodes d’entrega, normalment en comandes dins la zona europea oscil·len entre 24 i 48 hores i fora entre 5 i 10 dies laborables, normalment dónen una forquilla de temps d’entrega que a vegades és configurable per al client, poguent escollir entre vàries opcions (amb diferents preus d’entrega). Així doncs hem de vigilar si necessitem el producte amb certa urgència.
• Abans de realitzar qualsevol compra és bo i recomenable llegir les condicions del servei, per a què en el cas que hi hagi algun problema, després no hi hagi sorpreses.
• Finalment un altre motiu que pot fer que ens gastem els euros per internet són la i-n-c-r-e-ï-b-l-e quantitat de productes que estan al nostre abast amb un parell de clicks. Podem trobar des de productes que on vivim estan descatalogats, fins a productes que no arribaran mai al nostre país i que es troben a els EUA o a paísos asiàtics, inclús podem comprar certs productes que es venen exclusivament per internet!

Personalment jo estic molt satisfet de les compres que he fet per internet, no he tingut cap problema, totes a molts bons preus i cumplint sobradament les dates d’entrega (exceptuant una que va tardar una setmana més del previst, però es van disculpar i fins i tot em van enviar un regal com a compensació).

La petita intro d’internet, ve perquè de vegades tenim la falsa sensació de com si portéssim tota la vida amb internet i ens podem acabar refiant en excés amb certes pàgines i després endur-nos una sorpresa.

Per acabar, si us serveix de referència, aquestes són algunes de les botigues on he comprat: Amazon, FNAC, Addison-Wesley, Apple, Pixmania, DVDGo

Espero els vostres comentaris i opinions!