“Pain” Ball

El paintball és una d’aquestes típiques activitats que tens ganes de provar algun dia però per alguna extranya raó vas demorant. L’altre dia aquesta demora va acabar, i juntament amb 8 amics més ens vam aventurar a fer un paintball; el lloc escollit va ser “Duaka Adventures” a Pineda de Mar.

L’aventura va començar d’una forma peculiar, per anar fins a la zona de paintball t’acompanyaven partint des d’un aparcament d’un supermercat situat al poble. Era com una persecució característica de les pel·lícules, en una filera de cotxes, al capdavant anava la guia de Duaka, després tres cotxes nostres, darrera un altre cotxe guia i darrera aquest tres cotxes més pertanyents a un altre grup. Després de 10 minuts per uns camins abandonats de la mà de Déu, s’arribava a una mena de campament base cutre.

Allà vam descobrir que jugaríem els 2 grups plegats i que en farien un mix, així doncs a mesura que ens anaven repartint el mono (o verd o marró) s’anaven conformant els equips de forma més o menys aleatòria; per sort ambdós grups érem novells en això, així que a priori no hi hauria cap mena d’avantatge per ningú.

Un cop equipats amb el mono, et repartien el casc, i una mena de fusell semi-automàtic amb 100 boles de pintura biodegradables (que més endavant pots anar recarregant); jo a més recomenaria dur guants (està ple de vegetació espinosa) i un calçat adecuat per anar a la muntanya.

Les normes són poques i senzilles: no disparar a ningú a menys de 15 metres ni quan aquest està abandonat el terreny de joc, i sobretot no treure’s el casc en cap cas. Lo dels 15 metres pot semblar una distància molt gran però el fet és que rebre un tret a una distància de 6-7 metres fa bastant de mal i et deixa un morat considerable (jo en tinc un de gairebé 10 cm al braç que ho verifica xD).

No m’esplaiaré explicant la varietat de jocs, n’hi ha molts i en cadascun s’ha d’adoptar estratègies diferents; nosaltres en vam probar 5 i ens hi vam estar unes 2hrs i mitja.

És un lloc ideal per anar-hi amb colla i passar una bona estona, ja que fomenta l’esperit d’equip, la rivalitat i l’ambició per a guanyar cadascuna de les proves.

En definitiva, una activitat recomenable per fer amb els amics, però que cal tenir en compte de respectar les normes, ja que sinó pots acabar fent mal a la gent, i al cap i a la fi són els teus amics!

Enllaços:

Web de Duaka

Munich

Els dijous és un d’aquells dies que a la nit no fan res mínimament acceptable per la tele, així que ahir després de sopar vam posar una peli per passar l’estona.

Va tocar el dvd de Munich, que per cert el recomano si encara no el teniu, molt bona qualitat d’imatge i so, música magistral dirigida per John Williams, i la pel·lícula, dirigida per Steven Spielberg, et manté engantxat al sofà les dues hores i mitja que dura.

Relata els fets que succeeixen a continuació dels assassinats d’onze atletes israelís durant les olimpiades de Munich del 72. El govern d’Israel planeja dur a terme una venjança contra el grup palestí “Setembre Negre” autor dels assassinats. No entraré més en detall per no espatllar l’entramat de la pel·lícula per qui no l’hagi vista.

No podia ser un moment més “oportú” per veure-la…En Munich no ens contextualitzen la situació que en aquells moments hi havia entre palestins i israelís, però tampoc fa falta, en els més de 30 anys que han passat des d’aleshores no han canviat tant les coses; aquest sempre ha estat un dels punts calents del planeta. A la pel·lícula veiem la cruesa de la venjança i la violència que aquesta genera, però sobretot, que no s’aconsegueix res causant morts, al contrari, darrera de cada “cabecilla” terrorista n’hi ha un altre que el succeïrà, i darrera d’aquest un altre, i un altre, i un altre… així doncs que si les coses segueixen el curs de la violència, entrarem en un cercle viciós que no s’acaba mai, tal i com podem comprovar aquests dies que de nou han entrat en conflicte aquestes dues parts.

Què pretenen aconseguir els palestins mitjançant el terrorisme? Millor dit, creuen que d’aquesta manera aconseguiran el que pretenen? (òbviament m’estic referint a faccions concretes i en cap cas generalitzant) Estan justificades les rèpliques i accions d’Israel? No s’hauria de considerar també terrorisme els seus atacs?

En fi, una gran pel·lícula que malauradament, després de la seva polèmica estrena, torna a estar d’actualitat.

Els portàtils

D’entrada dir que no vull escriure un text ni massa tècnic ni extens ja que la meva intenció és que sigui un text comprensible per tothom…

Estàs pensant en canviar el teu ordinador vell? estàs cansat de sentir el soroll que fa el “reactor” de ventilador del pentium 4 que et vas comprar? si la resposta és sí potser t’interessa seguir llegint

Si estàs pensant en actualitzar-te, informàticament parlant, hauries de considerar l’opció dels portàtils. I per què un portàtil? Veiem algunes característiques.

• Són silenciosos.
• Tenen un consum menor d’electricitat.
• Els models actuals tenen tantes prestacions com els equips de sobretaula.
• Te’l pots endur fàcilment a altres llocs (feina, de vacances, de viatge, altres punts de la casa,…).
• Tenen un preu assequible (a partir de 600 euros) si ho comparem fa 5-6 anys (a partir de 1800-2000 euros).
• Ocupen molt menys espai.

Com podeu veure és una opció real a tenir en compte!

FAQ (si me’n falta alguna m’ho podeu dir!)

P: Realment pot substituir per complet un sobretaula?
R: Sí. Els portàtils actuals venen completament equipats i configurats per a funcionar correctament. Els inconvenients que es podien trobar en models de fa 3 o més anys s’han resolt.

P: Sóc un fanàtic dels jocs, podré jugar a l’última versió del Doom?
R: Depèn. Al igual que en un equip de sobretaula, hauràs de buscar un model que disposi d’una targeta gràfica potent; afortunadament desde fa poc les companyies estan comercialitzant les equivalents targetes gràfiques per jugadors exigents en versió “mobile” així que no tindràs cap problema.

P: Però ja podré treballar amb una pantalla tan petita?
R: Sí. Pots trobar models amb pantalles de fins a 17 polzades (existeixen de superiors però a un preu desorbitat) suficients per a treballar, veure pel·lícules, etc. Si ets un professional que necessita 20 o mes polzades hauràs d’obtar per un monitor extern. Per als usos quotidians amb 14 és suficient.

P: Me’l compro ara o espero un o dos mesos a que surti el model SuperMegaXaxi?
R: Això depèn de tu. Si realment el necessites ara, no dubtis i compra-te’l, en la informàtica cada 6 mesos hi ha una evolució que farà que el que tinguis segurament valgui 30% menys i en el seu lloc hi hagi un que sigui un 10-20% més potent. Només has d’esperar en el cas que realment necessitis el model que estàs esperant, no esperis mai si (a) el necessites ja i (b) vols el més potent que hi hagi (no val la pena).

Calor…

A Barcelona, per la seva situació geogràfica, clima, proximitat del mar,etc… sempre a tingut un estiu força calurós i amb humitat elevada, cosa que fa que t’ofeguis i et costi respirar.

Aquest estiu però, sembla una cosa fora de sèrie; avui mateix, tornant cap a casa no es podia ni caminar pel carrer, quan sorties del “comfort” de l’ombra es notava una cremor que et recorria el cos de dalt a baix, com si estiguessis en el propi infern.

En canvi, si mirem les estadístiques dels Serveis Metereològics, veiem que al Juliol-Agost hi ha una temperatura promig de 24′1ºC (mesures preses entre 1835 i 1985); si observem els valors del juliol i l’agost de l’any passat (24 i 22 graus respectivament de promig) podem “deduir” que tot i lo estrany que ens pugui semblar estem en uns valors normals de temperatura.

Llavors perquè cada any ens queixem tots de lo mateix? de que quina calor que fa, que si en fa més que l’any passat, que si… jo una de les hipòtesi que tinc és que amb la profileració d’aparells d’aire acondicionat ens hem molt mal acostumat. Abans aquests aparells es trobaven només en centres comercials, cinemes, i a pocs llocs més, ara en canvi es troben per tot arreu i a més a temperatures baixíssimes, provocant uns contrastos que poden arribar fàcilment als 15ºC; aleshores tornar al carrer pot ser un autèntic suplici, ja que teniem el cos acostumat a uns 18-20 graus i ara entrem en un medi on estem a 34ºC i a això li hem de sumar la “xafogor”, en fi, horrorós, que necessitem de seguida a/c, i així entrem en un cercle viciós.

fonts: [1] [2] [3] [4]

La crisi a l’orient mitjà, el paper de la ONU

L’Organització de les Nacions Unides (ONU) va ser fundada al 1945 tot just després de la Segona Guerra Mundial amb la missió de resoldre els conflictes de caire internacional, entre d’altres per prevenir noves guerres.

A l’ONU no li podem negar nombrosos mèrits, com la Declaració Universal dels Drets Humans o l’assistència humanitària a zones pobres… però el que és innegable és que desde la seva constitució s’han seguit produint nombroses guerres, conflictes i tensions cada cop més importants entre paisos.

En aquest punt crec que és sensat preguntar-se si aquesta organització està funcionant com ho hauria de fer o bé caldria fer una reforma de cap a peus. Òbviament això no succeïrà ja que hi ha molts interessos pel mig i el sistema de veto tampoc ajuda precisament, és a dir, que si tota la cambra està d’acord en prendre una acció (hi ha 192 països membres representats) però un dels que té dret de veto (EEUU, França, UK, Rússia, Xina i Irlanda) l’exerceix, doncs aquesta acció no s’efectuarà; aquí podeu veure què democràtic és aquest sistema.

Ningú dubta que en uns dies els “pacificadors” de la ONU aniran al Líban i Israel a posar ordre i a fer acte de presència, però de moment el conflicte continua, els míssils segueixen caient sobre la població civil; els ponts es poden reconstruir, els carrers repoblar, però les víctimes que se succeeixen dia rera dia són irreemplaçables.

Fotos