Munich

Els dijous és un d’aquells dies que a la nit no fan res mínimament acceptable per la tele, així que ahir després de sopar vam posar una peli per passar l’estona.

Va tocar el dvd de Munich, que per cert el recomano si encara no el teniu, molt bona qualitat d’imatge i so, música magistral dirigida per John Williams, i la pel·lícula, dirigida per Steven Spielberg, et manté engantxat al sofà les dues hores i mitja que dura.

Relata els fets que succeeixen a continuació dels assassinats d’onze atletes israelís durant les olimpiades de Munich del 72. El govern d’Israel planeja dur a terme una venjança contra el grup palestí “Setembre Negre” autor dels assassinats. No entraré més en detall per no espatllar l’entramat de la pel·lícula per qui no l’hagi vista.

No podia ser un moment més “oportú” per veure-la…En Munich no ens contextualitzen la situació que en aquells moments hi havia entre palestins i israelís, però tampoc fa falta, en els més de 30 anys que han passat des d’aleshores no han canviat tant les coses; aquest sempre ha estat un dels punts calents del planeta. A la pel·lícula veiem la cruesa de la venjança i la violència que aquesta genera, però sobretot, que no s’aconsegueix res causant morts, al contrari, darrera de cada “cabecilla” terrorista n’hi ha un altre que el succeïrà, i darrera d’aquest un altre, i un altre, i un altre… així doncs que si les coses segueixen el curs de la violència, entrarem en un cercle viciós que no s’acaba mai, tal i com podem comprovar aquests dies que de nou han entrat en conflicte aquestes dues parts.

Què pretenen aconseguir els palestins mitjançant el terrorisme? Millor dit, creuen que d’aquesta manera aconseguiran el que pretenen? (òbviament m’estic referint a faccions concretes i en cap cas generalitzant) Estan justificades les rèpliques i accions d’Israel? No s’hauria de considerar també terrorisme els seus atacs?

En fi, una gran pel·lícula que malauradament, després de la seva polèmica estrena, torna a estar d’actualitat.