Doncs sí, al final jo també he caigut a la temptació de la poma i m’he comprat un ipod, concretament un Ipod Nano de segona generació que tot just fa una setmana que va ser presentat al públic.
Tothom en parla meravelles dels Ipod’s, pel seu fantàstic disseny, la qualitat de so, i que quan proves la seva “roda” ja no pots fer servir altra cosa… i de fet és veritat, quan el tens a les mans et preguntes per què no l’havies tingut abans, o com podies fer servir altres reproductors mp3. Bé, no correm, anem per parts.
El primer que crida l’atenció és el seu disseny minimalista, una pantalla, un botó central i una roda són tots els elements necessaris per fer funcionar aquest gadget. Després de veure’l a la caixa no pots esperar ni un segon en treure’l d’aquella presó i agafar-lo amb les teves pròpies mans, llavors és quan et dones compte de lo petit que arriba a ser, tu ja ho sabies que era diminut, però no és fins que el tens entre els dits que entens el concepte de “nano”; és allargat, un xic més baix i estret que un mòbil actual, però lo de “nano” bé pel seu gruix, 0′5 cm!


Un cop ja se t’ha passat l’emoció, el connectes a l’ordinador, obres l’iTunes i comences a alimentar a la nova criatura donant-li centenars de cançons, per què recordem que aquests nous iPod’s Nano tenen fins a 8Gb de memòria.
Ja tens la música preparada i comences a trastejar pel menú de música, et dones compte de lo intuitiu que són els controls amb la roda, lo fàcil que és afegir noves cançons al playlist, lo bé que sona, tot plegat és perfecte!
Ha sigut una bona compra.
(més fotos al flickr)
———————
Bé després d’aquest “massatge” (com diria en Monegal) al iPod nano, venen les valoracions crítiques i objectives a l’aparell.
Què m’ha agradat
- El tamany: Perfecte per dur-lo dia a dia, no fa “bulto” als pantalons i no molesta.
- Capacitat: L’adequada per posar entre 1200 i 2000 cançons, més que suficient.
- Interfície: S’ha de provar, no només és la roda, sinó que tot està pensat per tenir una experiència musical perfecte.
- Autonomia: Genial, jo diria que dura entre 20 i 24 hores fent-lo servir amb un volum normal, i trastejant força pels menús.
Què no m’ha agradat
- Pantalla: Més aviat la brillantor; és molt brillant i a les nits per exemple quan estàs mig sobat al llit doncs fa molt mal als ulls. S’hauria de poder regular la brillantor al igual que en mòbils o pantalles de pc.
- Volum: Té un volum excel·lent, pots pujar-lo al màxim que et quedaràs sord!! però està bé ja que en alguns el poses fort i no se sent… en aquest cas la pega de l’Ipod és que el volum mínim es lleugerament més fort del que a mi m’agradaria tenir a la nit quan tot està en silenci i et vols anar adormint xD
- Ràdio: No és que escolti gaire la ràdio, però es troba a faltar en un aparell com aquest.



0 Respostes a “Primera incursió en el món Apple: Ipod Nano 2G”