Homenatge a en Nacho Solozábal

Avui s’ha celebrat l’homenatge a en Nacho Solozábal, un dels millors bases que ha tingut l’equip de bàsquet del Barça, i sens dubte el més estimat per l’afició.

No entraré en polèmiques sobre si s’hauria hagut de celebrar abans (ja fa 14 anys de la seva retirada), ni el motiu de la seva sortida de F.C.Barcelona quan encara es trobava en condicions per a continuar jugant al màxim nivell; no entraré en polèmiques perquè avui és un dia per no parlar d’aquests temes sinó un dia per estar contents, disfrutar, i fer memòria de la seva brillant trajectòria esportiva.

Un Nacho molt emocionat, recolzat en tot moment per els seus ex-companys (Super-Epi, Jimix, Norris… ) i per la seva dona i les dues filles, s’ha dirigit a l’afició del Palau, que estava entregada d’entrada; a continuació s’ha retirat el seu dorsal i han penjat la seva samarreta amb el “7″ al costat del 15 d’Epi i el 4 de Jiménez; “..moltes gràcies, només demanar-vos una cosa: que continueu animant sempre a l’equip de bàsquet tant si les coses van bé com si no” acabava el discurs en Nacho, demostrant que ell sempre ha portat el barça dins seu.

L’acte en sí, ha estat breu tal i com havia demanat en Nacho, però molt emotiu, i fins i tot a casa se’ns han escapat algunes llàgrimes; i és que haver començat a veure el bàsquet per la tele amb la generació d’Epi, Solozábal, Audie Norris, Jiménez, Chicho Sibilio… després de ser 5 anys soci de l’equip de bàsquet i seguir cada dijous i diumenge els partits… i sobretot després de ser 6 anys a l’Escola de bàsquet d’en Nacho Solozábal des dels seus inicis, on ens ha ensenyat, i hem fet algun concurs de triples amb aposta inclosa (una coca-cola ), on vam tenir el plaer de conèixer personalment tant a ell com a les seves filles que també hi eren a l’escola.. doncs no ens hem pogut quedar indiferents veient l’homenatge que tant es mereixia des de fa temps.

Gràcies Nacho!

Cuenta Cuentos

Ahir xafardejant en una pàgina d’aquestes amb enllaços pel bittorrent em vaig trobar amb això:

No sé si ho coneixeu o no, però es tracta de la col·lecció de “Cuenta cuentos” de l’editorial Salvat. És una col·lecció que recordo amb molt de carinyo de quan era petit, que va passar de ma germana a mi, i que consta d’una sèrie de fascicles amb històries per a la canalla amb text i imatges i que a més anaven acompanyats per un casset on es narraven els contes. Dins la col·lecció hi podem trobar des de “Los viajes de Gulliver”, a “El gato con botas” passant per “Pinocho”, i també d’altres narracions menys populars com “Palitroque”, “El ogro Gogro”, etc…

El trobar-me amb aquesta col·lecció m’ha fet reflexionar una mica amb la infància que tenen els nens d’ara i de com està pujant la joventut del país. Jo tampoc és que sigui un iaio, però tampoc tinc 15 anys; de petit, com veieu, han passat per les meves mans col·leccions com aquestes, el clàssic TEO va a … i suposo que la gent de la meva generació i uns anys més grans també, en canvi sembla que en aquesta era tan tecnològica que ens ha tocat viure això s’està perdent i veus a xavalins que estan ja de petits amb la “maquineta”, que van sols pals puestos, i que estan exposats a una televisió que francament fa pena amb premsa del cor en horari infantil. Potser estic anticuat, però crec que fins a una certa edat els petits haurien d’estar en contacte amb aquests contes que t’ensenyaven moralitat alhora que t’entretenien, amb aquella programació que feien a partir de les 5 de la tarda orientada totalment cap als nens, etc.. no se vosaltres, però a mi em dóna la sensació que ara els nens són massa consentits, els pares els donen excessius capricis, si a això li sumem el desastre de la reforma educativa amb la ESO què n’obtenim? que cada cop el jovent s’inicia abans amb temes com les drogues, hi ha un increment del fracàs escolar, hi ha un augment de la violència, la gent cada cop surt menys capacitada a enfrontar-se a la vida. No dic que totes les noves generacions acabin així, evidentment aquests casos afortunadament són una minoria, però cal estar alerta i posar-hi remei.

Som la suma de les nostres accions; durant els primers anys de la nostra vida la nostra ment és com una esponja que va absorvint tot allò que l’envolta, després quan ja som adults hem d’entrenar-la i esforçar-nos per a poder aprendre, i és molt complicat de canviar allò que ja ens ve donat d’abans, d’allò que havíem après, vist i sentit anys enrera.. per això són molt importants aquests primers anys de la nostra infància; no els desaprofitem i ensenyem uns bons valors des del començament.

No sé, aquesta és la sensació que tinc, potser se m’ha anat molt la bola i estic totalment equivocat, vosaltres direu!