Arxiva a la Categoria 'Personal Experience'

Homenatge a en Nacho Solozábal

Avui s’ha celebrat l’homenatge a en Nacho Solozábal, un dels millors bases que ha tingut l’equip de bàsquet del Barça, i sens dubte el més estimat per l’afició.

No entraré en polèmiques sobre si s’hauria hagut de celebrar abans (ja fa 14 anys de la seva retirada), ni el motiu de la seva sortida de F.C.Barcelona quan encara es trobava en condicions per a continuar jugant al màxim nivell; no entraré en polèmiques perquè avui és un dia per no parlar d’aquests temes sinó un dia per estar contents, disfrutar, i fer memòria de la seva brillant trajectòria esportiva.

Un Nacho molt emocionat, recolzat en tot moment per els seus ex-companys (Super-Epi, Jimix, Norris… ) isolozabal.jpg per la seva dona i les dues filles, s’ha dirigit a l’afició del Palau, que estava entregada d’entrada; a continuació s’ha retirat el seu dorsal i han penjat la seva samarreta amb el “7″ al costat del 15 d’Epi i el 4 de Jiménez; “..moltes gràcies, només demanar-vos una cosa: que continueu animant sempre a l’equip de bàsquet tant si les coses van bé com si no” acabava el discurs en Nacho, demostrant que ell sempre ha portat el barça dins seu.

L’acte en sí, ha estat breu tal i com havia demanat en Nacho, però molt emotiu, i fins i tot a casa se’ns han escapat algunes llàgrimes; i és que haver començat a veure el bàsquet per la tele amb la generació d’Epi, Solozábal, Audie Norris, Jiménez, Chicho Sibilio… després de ser 5 anys soci de l’equip de bàsquet i seguir cada dijous i diumenge els partits… i sobretot després de ser 6 anys a l’Escola de bàsquet d’en Nacho Solozábal des dels seus inicis, on ens ha ensenyat, i hem fet algun concurs de triples amb aposta inclosa (una coca-cola ;) ), on vam tenir el plaer de conèixer personalment tant a ell com a les seves filles que també hi eren a l’escola.. doncs no ens hem pogut quedar indiferents veient l’homenatge que tant es mereixia des de fa temps.

Gràcies Nacho!

samarreta7.jpg

Compres per internet

Avui us vull parlar de comprar per internet.

Fa uns anys recordo que als mitjans de comunicació es feien ressò d’unes botigues que tenien la peculiaritat que venien en tendes físiques (les de tota la vida) sinó a través d’internet, i deien que aquest seria un camp que triomfaria.

Som al 2006, i tot i ser ja al segle XXI la majoria de gent com jo no fa massa que usem internet, hi haurà un bon gruix de gent que no l’ha fet servir mai i un altre que tindrà un grau d’experiència d’entre 2 i 5 anys, mentre que una minoria la coneixi fa servir des de fa més de 6 anys; aquests 6 anys no són un número arbitrari, sinó que és el temps que ha passat des de que va aparèixer la tarifa plana (estiu de l’any 2000) i es va estendre a “gran” velocitat el nombre d’usuaris.

Per què faig esmena en aquestes dates? principalment perquè reflexionem una mica i fem una ullada enrere i veiem com ha anat evolucionant, no tant les comunicacions (56K … 256k… 1Mb..4Mb…20Mb…), sinó l’ús que en fem a internet.

(pausa pq la gent faci memòria ;) )

Bé, no sé vosaltres però jo si als començaments usava internet un 10% per treballar i un 90% per oci, el primer percentil no ha parat d’augmentar i el segon de disminuir. Cada cop se’ns fa més imprescindible disposar d’una connexió a internet per a fer la nostra feina de tal manera, que fins i tot, si no disposem d’aquesta connexió és possible que no poguem realitzar-la. Ens hem arribat a acostumar tant que no som prou conscients que fa 5 anys vivíem sense el modem adsl i l’emule.

Centrem-nos amb el tema de l’entrada del blog, les compres per internet. Jo realment he sigut bastant reaci al món aquest, suposo que com a la majoria de gent desconfiava de la seguretat de transmetre les meves dades bancàries a través del fil del telèfon i també de la utilitat de comprar coses que al cap i a la fi donant una volta les pots acabar comprant igualment i a més a més has aprofitat per passejar que sempre va bé. Avui dia n’he realitzat unes quantes compres per internet, i segueixo desconfiant d’enviar les meves dades bancàries i també prefereixo passajar i comprar a una tenda física, però tot es tracta d’un cert equilibri, suposo que cadascú tindrà una opinió diferent però aquí va el meu petit anàlisi que espero que sigui d’ultilitat i aclari dubtes a qui no hagi comprat mai per internet:

  • Com deia abans, desconfiava i segueixo desconfiant d’enviar les dades bancàries, només és recomanat de comprar en tendes de confiança i que transmetin les dades mitjançant una connexió segura i xifrada (a sota la dreta de l’explorador veureu un candau). Lo de la connexió segura suposo que ha quedat clar, però com sabem si una tenda és de confiança? ens podem refiar d’algun amic/ga que hagi comprat abans, del renom d’aquesta (fnac, amazon, …), o finalment per recomenacions d’altres usuaris de la xarxa (vigileu que us poden enganyar, no tot el que surt per internet va a misa).
  • Un dels motius que ens pot empènyer a comprar per internet són els preus, certament podem trobar determinats productes i/o determinades botigues que els preus són molt competitius i suposen una gran rebaixa sobre comprar-ho a la tenda del costat; aquí hem de vigilar principalment en què segurament el preu que estem veient no és el que acabarem pagant ja que haureu de sumar l’estimat I.V.A. , les despeses d’enviament i, en el cas que vingui de l’estranger, haureu de sumar l’aduana. Així doncs no us precipiteu, un producte valorat en 25 € a amazon p.ex. us pot acabar sortint per 50-60€.
  • En el punt anterior algú es pot haver espantat, però no tot és tan dolent, ja que abunden les ofertes en què a partir de determinat import el transpot es gratuït, o bé s’ofereixen cupons de descompte, que poden fer que obtinguem els productes realment molt barats.
  • Una altra cosa a tenir en compte és la disponibilitat de la compra; normalment si vas a una botiga ho compres i t’ho emportes a casa. A internet hi ha una àmplia oferta de períodes d’entrega, normalment en comandes dins la zona europea oscil·len entre 24 i 48 hores i fora entre 5 i 10 dies laborables, normalment dónen una forquilla de temps d’entrega que a vegades és configurable per al client, poguent escollir entre vàries opcions (amb diferents preus d’entrega). Així doncs hem de vigilar si necessitem el producte amb certa urgència.
  • Abans de realitzar qualsevol compra és bo i recomenable llegir les condicions del servei, per a què en el cas que hi hagi algun problema, després no hi hagi sorpreses.
  • Finalment un altre motiu que pot fer que ens gastem els euros per internet són la i-n-c-r-e-ï-b-l-e quantitat de productes que estan al nostre abast amb un parell de clicks. Podem trobar des de productes que on vivim estan descatalogats, fins a productes que no arribaran mai al nostre país i que es troben a els EUA o a paísos asiàtics, inclús podem comprar certs productes que es venen exclusivament per internet!

Personalment jo estic molt satisfet de les compres que he fet per internet, no he tingut cap problema, totes a molts bons preus i cumplint sobradament les dates d’entrega (exceptuant una que va tardar una setmana més del previst, però es van disculpar i fins i tot em van enviar un regal com a compensació).

La petita intro d’internet, ve perquè de vegades tenim la falsa sensació de com si portéssim tota la vida amb internet i ens podem acabar refiant en excés amb certes pàgines i després endur-nos una sorpresa.

Per acabar, si us serveix de referència, aquestes són algunes de les botigues on he comprat: Amazon, FNAC, Addison-Wesley, Apple, Pixmania, DVDGo

Espero els vostres comentaris i opinions!

Aventura en el Bosc Vertical

Aquest estiu no passarà a la història per ser un dels que millor m’ho he passat, més aviat al contrari; tot i així he fet algunes activitats noves que han estat molt entretingudes i divertides, i si fa uns dies us parlava del paintball, doncs avui em toca fer-ho de “El Bosc Vertical“.

El Bosc Vertical es un espai al mig del bosc on s’hi poden fer una sèrie de recorreguts a través dels arbres. Recorreguts? A través dels arbres? Doncs sí, però com segurament hauràs adivinat gràcies al nom de l’espai, no es fan pel terra sinó a les altures.

Comencem pel principi, només arribar has d’escollir quins recorreguts vols fer, n’hi ha 3, un de familiar, un de més físic i un altre que ocorre a més alçada. Nosaltres vam començar per el “d’alçada” i com ens va agradar després vam fer el “físic”. Un cop decidit el recorregut toca equipar-se, al mateix centre et posen un arnés de seguretat per evitar qualsevol caiguda fatal i et fan una “demo” en viu per què vegis com s’utilitza, ja que primer de tot prima la seguretat.

Equipats i sabent com cal moure’s pels arbres ja estem llest@s per començar el recorregut. Aquests consten d’unes 20 plataformes (aprox.) i per accedir-hi s’han de superar diversos “obstacles”; hi trobem tota varietat, troncs mòbils, ponts, tirolines… fins i tot salts amb lianes a lo Tarzan. Val a dir que jo sóc força patós i he pogut fer els recorreguts sense problemes, així que no hi ha excusa per no anar-hi!

En definitiva, una experiència molt divertida i que recomano a tothom a que la provi. Durant un parell d’hores us sentireus com un ewok al damunt dels arbres, com l’Indy travessant ponts, i com Tarzan saltant bosc a través…

Enllaços: http://www.boscvertical.com/

“Pain” Ball

El paintball és una d’aquestes típiques activitats que tens ganes de provar algun dia però per alguna extranya raó vas demorant. L’altre dia aquesta demora va acabar, i juntament amb 8 amics més ens vam aventurar a fer un paintball; el lloc escollit va ser “Duaka Adventures” a Pineda de Mar.

L’aventura va començar d’una forma peculiar, per anar fins a la zona de paintball t’acompanyaven partint des d’un aparcament d’un supermercat situat al poble. Era com una persecució característica de les pel·lícules, en una filera de cotxes, al capdavant anava la guia de Duaka, després tres cotxes nostres, darrera un altre cotxe guia i darrera aquest tres cotxes més pertanyents a un altre grup. Després de 10 minuts per uns camins abandonats de la mà de Déu, s’arribava a una mena de campament base cutre.

Allà vam descobrir que jugaríem els 2 grups plegats i que en farien un mix, així doncs a mesura que ens anaven repartint el mono (o verd o marró) s’anaven conformant els equips de forma més o menys aleatòria; per sort ambdós grups érem novells en això, així que a priori no hi hauria cap mena d’avantatge per ningú.

Un cop equipats amb el mono, et repartien el casc, i una mena de fusell semi-automàtic amb 100 boles de pintura biodegradables (que més endavant pots anar recarregant); jo a més recomenaria dur guants (està ple de vegetació espinosa) i un calçat adecuat per anar a la muntanya.

Les normes són poques i senzilles: no disparar a ningú a menys de 15 metres ni quan aquest està abandonat el terreny de joc, i sobretot no treure’s el casc en cap cas. Lo dels 15 metres pot semblar una distància molt gran però el fet és que rebre un tret a una distància de 6-7 metres fa bastant de mal i et deixa un morat considerable (jo en tinc un de gairebé 10 cm al braç que ho verifica xD).

No m’esplaiaré explicant la varietat de jocs, n’hi ha molts i en cadascun s’ha d’adoptar estratègies diferents; nosaltres en vam probar 5 i ens hi vam estar unes 2hrs i mitja.

És un lloc ideal per anar-hi amb colla i passar una bona estona, ja que fomenta l’esperit d’equip, la rivalitat i l’ambició per a guanyar cadascuna de les proves.

En definitiva, una activitat recomenable per fer amb els amics, però que cal tenir en compte de respectar les normes, ja que sinó pots acabar fent mal a la gent, i al cap i a la fi són els teus amics!
paintball.gif

Enllaços:

Web de Duaka