Homenatge a en Nacho Solozábal

Avui s’ha celebrat l’homenatge a en Nacho Solozábal, un dels millors bases que ha tingut l’equip de bàsquet del Barça, i sens dubte el més estimat per l’afició.

No entraré en polèmiques sobre si s’hauria hagut de celebrar abans (ja fa 14 anys de la seva retirada), ni el motiu de la seva sortida de F.C.Barcelona quan encara es trobava en condicions per a continuar jugant al màxim nivell; no entraré en polèmiques perquè avui és un dia per no parlar d’aquests temes sinó un dia per estar contents, disfrutar, i fer memòria de la seva brillant trajectòria esportiva.

Un Nacho molt emocionat, recolzat en tot moment per els seus ex-companys (Super-Epi, Jimix, Norris… ) i per la seva dona i les dues filles, s’ha dirigit a l’afició del Palau, que estava entregada d’entrada; a continuació s’ha retirat el seu dorsal i han penjat la seva samarreta amb el “7″ al costat del 15 d’Epi i el 4 de Jiménez; “..moltes gràcies, només demanar-vos una cosa: que continueu animant sempre a l’equip de bàsquet tant si les coses van bé com si no” acabava el discurs en Nacho, demostrant que ell sempre ha portat el barça dins seu.

L’acte en sí, ha estat breu tal i com havia demanat en Nacho, però molt emotiu, i fins i tot a casa se’ns han escapat algunes llàgrimes; i és que haver començat a veure el bàsquet per la tele amb la generació d’Epi, Solozábal, Audie Norris, Jiménez, Chicho Sibilio… després de ser 5 anys soci de l’equip de bàsquet i seguir cada dijous i diumenge els partits… i sobretot després de ser 6 anys a l’Escola de bàsquet d’en Nacho Solozábal des dels seus inicis, on ens ha ensenyat, i hem fet algun concurs de triples amb aposta inclosa (una coca-cola ), on vam tenir el plaer de conèixer personalment tant a ell com a les seves filles que també hi eren a l’escola.. doncs no ens hem pogut quedar indiferents veient l’homenatge que tant es mereixia des de fa temps.

Gràcies Nacho!

RATATATATATATA!!!! Triiiiiple!

Aquests dies s’està disputant el Mundial de Bàsquet al Japó, i els aficionats a aquest esport i a l’espectacle estem d’enhorabona ja que s’estan oferint tots els partits en directe i amb el plus de que la narració està al càrrec del Montes.

Si poseu la tele i sentiu “La Bomba”, “E.T.”, “Mr. Catering” o “Robin Hood” no us sorprengueu, no esteu veient una producció de Hollywood sinó el Mundial de Bàsquet amb els inconfusibles comentaris d’Andres Montes. S’han posat moltes esperances en la que possiblement sigui la millor selecció espanyola de la història, amb cracks com “Mr. Catering” Calderón, Juan Carlos “La Bomba” Navarro, Jorge “Multiusos” Garbajosa i la nostra estrella més internacional, Pau Gasol (E.T.); de moment no només s’estan cumplint les expectatives guanyant tots els partits (ja s’han guanyat 6 de 6 i estan classificats per quarts de final) sinó que a més a més s’està perfilant com una candidata sèria al títol mundial després de derrotar còmodament tant a seleccions més febles com Japó o Nova Zelanda, com a seleccions més complicades com Alemanya i Sèrbia, mostrant en tot moment la seva superioritat i sense cap signe de flaquesa. Aquest cop no s’està depenent només d’un o dos jugadors, sinó que Espanya juga com un conjunt, i s’ha pogut comprovar que quan un jugador no té un bon dia n’apareix un altre que el supleix amb garanties; un exemple clar del bon funcionament de l’equip és que s’estan usant tots els jugadors de la plantilla fent un gran nombre de rotacions durant els partits, així doncs podem veure com la referència de l’equip (Pau Gasol) juga uns 25 minuts per partit, mentre que en altres equips més depenents de la seva estrella com Yao Ming (Xina) o Dirk Nowitzki (Alemanya) juguin 35 minuts (de 40).

Una cosa que no m’està agradant massa és el seguiment dels informatius a aquest esdeveniment. Sé que estem en un país on l’esport de masses és el futbol i que d’altres com el bàsquet sempre passen a un segon terme; que succeeixi a l’hora d’informar dels partits de l’ACB és passable, però és lamentable que un Mundial de Bàsquet passi a ser una notícia de 5-10 segons per darrera de notícies com “el Barça viatja per disputar la Super Copa d’Europa”, o de que “Alonso confia que el no poder usar sistema Mass Dumper no l’afectarà, etc..”; avui per exemple després de que Espanya s’hagi classificat a quarts de final (cosa que no ha aconseguit la selecció de futbol tot i que ens havíem d’empassar-la fins i tot a la sopa que “éramos los más mejores”) ha estat una notícia més intrascendent que “El Barça es prepara per afrontar el primer partit de Lliga” o “Massa fa la pole, i Alonso és tercer”… en fi, força lamentable.

No vull acabar el post amb la vergonya dels medis de comunicació, sinó d’una manera més optimista i alegre així que us animo a que seguiu d’aprop la selecció, i per als homes de Pepu Hernández que continuïn així, donant una lliçó d’espectacle i bon joc a la resta d’equips.